enDansa és un projecte que proposa una nova metodologia per a percebre i analitzar els espais que habitem des de l’experimentació del cos, amb totes les seues diversitats. Recorrem a la dansa contemporània i a tècniques somàtiques per a adquirir una major consciència espacial i detectar les deficiències, sovint invisibilitzades, dels nostres entorns quotidians.
enDansa: fent barri per a gent gran
Fent barri per a gent gran
La configuració dels espais no és neutra. Les ciutats són escenari de múltiples discriminacions que es reprodueixen dia a dia i l’entorn físic contribueix, en gran mesura, a col·locar unes persones i/o activitats com a protagonistes i d’altres al marge. Davant aquesta realitat, apostem per l’educació com a motor de canvi social mitjançant la implementació de la metodologia enDansa.
‘enDansa: fent barri per a la gent gran’ és projecte seleccionat a la convocatòria d’Innovació Social i Urbana 2020 de l’Ajuntament de València, que proposa incorporar una nova pràctica docent a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPV per a percebre i analitzar l’espai des de l’experimentació del cos, amb totes les seues diversitats. Emprem la dansa contemporània per a adquirir una major consciència espacial i detectar les deficiències dels entorns quotidians del barri de Natzaret (València) des de la visió de la gent gran, ja que una ciutat adaptada a la gent gran, és una ciutat adaptada a tota la població.
“Caemos en el error de pensar más en cómo vamos a poner la puerta, que en cómo van a cruzarla”
“No nos damos cuenta de cuánto influencia el diseño del espacio público en la viviencia que hacen de él las personas“
“Quan comences a percebre tots els límits i barreres presents a l’espai públic és un allau que no para. Normalment són invisibles, normalitzem coses que suposen una dificultat per a altres persones”
“Suelo diseñar espacios llenos de luz, pero en este ejercicio he elegido estar en uno que se caracteriza por la penumbra y me he sentido bien… me he planteado cómo proyecto”
Amb el suport de: Ajuntament de València
Emplaçament: Natzaret (València)
Data: curs acadèmic 2020/21
Equip: Fent Estudi Coop. V.+ Christel Centelles (arquitectura, urbanisme i participació ciutadana), Vicent Gisbert (ballarí i pedagog), Carla Sentieri (arquitecta i professora de projectes a la UPV), Barbara Branchini (politòloga, K-Veloce I+D+i)
Fotografia i vídeo: Toni Marín, Candela Martín, Vicent Gisbert
Publicació: Guia metodològica + Catàleg d’intrevencions a Natzaret (link a la publicación de enDansa)
La configuració dels espais no és neutra. Les ciutats són escenari de múltiples discriminacions que es reprodueixen dia a dia i l’entorn físic contribueix, en gran mesura, a col·locar unes persones i/o activitats com a protagonistes i d’altres al marge. Davant aquesta realitat, apostem per l’educació com a motor de canvi social mitjançant la implementació de la metodologia enDansa.
La configuració dels espais no és neutra. Les ciutats són escenari de múltiples discriminacions que es reprodueixen dia a dia i l’entorn físic contribueix, en gran mesura, a col·locar unes persones i/o activitats com a protagonistes i d’altres al marge. Davant aquesta realitat, apostem per l’educació com a motor de canvi social mitjançant la implementació de la metodologia enDansa.
‘enDansa: fent barri per a la gent gran’ és projecte seleccionat a la convocatòria d’Innovació Social i Urbana 2020 de l’Ajuntament de València, que proposa incorporar una nova pràctica docent a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPV per a percebre i analitzar l’espai des de l’experimentació del cos, amb totes les seues diversitats. Emprem la dansa contemporània per a adquirir una major consciència espacial i detectar les deficiències dels entorns quotidians del barri de Natzaret (València) des de la visió de la gent gran, ja que una ciutat adaptada a la gent gran, és una ciutat adaptada a tota la població.
“Caemos en el error de pensar más en cómo vamos a poner la puerta, que en cómo van a cruzarla”
“No nos damos cuenta de cuánto influencia el diseño del espacio público en la viviencia que hacen de él las personas“
“Quan comences a percebre tots els límits i barreres presents a l’espai públic és un allau que no para. Normalment són invisibles, normalitzem coses que suposen una dificultat per a altres persones”
“Suelo diseñar espacios llenos de luz, pero en este ejercicio he elegido estar en uno que se caracteriza por la penumbra y me he sentido bien… me he planteado cómo proyecto”
